Ahir vaig poder llegir al diari basc Gara que la vaga convocada pels sindicats de treballadores i treballadors de menjadors escolars havia tingut un seguiment d'entre el 85% i el 90% a Euskal Herria. Les seves reivindicacions? En línies generals que el treball de monitors de menjadors escolars vagi equiparant les seves condicions a altres treballs de l'àmbit de l'educació. Més concretament, demanaven l'augment de mitja hora diària per a fer informes sobre els nens, la disminució de la ràtio de nens per monitor i una formació adequada. Reivindicacions antigues com la que es deixi de considerar la nostra feina com un treball de segona.
Els problemes de les nostres companyes basques no ens són desconeguts. Aquí a Catalunya ja fa un temps que també ens reivindiquem per ser de primera. La nostra tasca lluny de ser –com pensa molta gent- un simple control de la quitxalla per tal que s'ho mengin tot i es portin bé a l'hora de l'esbarjo té (o almenys hauria de tenir) un component educatiu en matèries tant diverses com la importància de portar una bona alimentació, el foment de la participació dels nens en diverses activitats lúdiques, la solidaritat entre ells, la corresponsabilitat a l'hora de realitzar tasques per l'escola i d'algunes més que es mantenen invisibles davant els ulls de la societat.
En el cas de que ens creguem la hipòtesi de que nosaltres també estem educant no seria agosarat demanar unes condicions laborals semblants a les d'altres col·lectius que està molt clar que eduquen. L'augment de la jornada laboral, l'increment del sou, cursos de formació gratuïts en pedagogia i resolució de conflictes, coordinació amb mares, pares, professores i PAS a l'hora de emprendre la tasca educativa i sobretot el reconeixement de que fem una feina de primera podrien ser algunes de les exigències que ens podríem creure en cas de que eduquéssim.
Tanmateix no podem esperar que aquestes millores laborals ens caiguin del cel. Molts cops som nosaltres les treballadores i treballadors de menjadors escolars les que no estem a l'alçada. Som nosaltres les que de vegades considerem que estem fent un treball “de segona”, que probablement serà temporal, i per tant decidim unilateralment no exigir res. Quanta gent va a les reunions dels nostres sindicats? Quants representants sindicals passen la informació a la resta de companyes? Quin va ser l'últim cop que es van coordinar els sindicats per fer una anàlisi de com està la nostra feina? Quan ens atrevirem a prendre mesures com una vaga per fer veure a la gent que no som treballadores de rang inferior? Segurament tot això passarà quan nosaltres redescobrim la importància de la nostra tasca pel funcionament del sistema educatiu català.
Xavier Badenes, treballador de menjadors escolars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada